És difícil determinar quins són els verdaders orígens dels Tres Tombs. Això es deu a que fa tants segles que s’està duent a terme que s’ha transformat en un fet gairebé rutinari.

Hi ha moltes dites i llegendes que s’han transmès de pares a fills.

Els Tres Tombs han estat lligats sempre a Sant Antoni Abat, patró dels animals de peu rodó. Així la tradició diu que el dia 17 de gener tots aquells oficis relacionats amb els animals de peu rodó portaven a beneir els seus animals. I donaven 3 tombs al voltant de l’església on es realitzava la benedicció.

El primer tomb per demanar una bona collita
El segon tomb per demanar salut
El tercer tomb per fer fugir els mals esperits.

I perquè tres i no quatres o dos tombs?

Les voltes rituals circumdant un lloc sagrat són una pràctica present ja en les cultures mediterrànies antigues. Les voltes en sentit remeier són comuns a un nombre de pràctiques populars que són pròpies de molts països. En reconeixem el seu origen en el cercle màgic de culte al sol.

La celebració dels Tres Tombs està envoltada, de rituals, costums i tradicions diferents depenen al territori on es celebra: Fogueres, pans benïts, la rifa del porc, curses.

L’evolució:

Antigament el dia 16 de gener un grup de genets formaven una cercavila per anunciar la celebració l’endemà, la cercavila es dirigia o casa el banderer, o a casa el batlle.

El segle XIX les primers constàncies escrites del 17 de gener celebració dels Tres Tombs de Sant Antoni, parlen de curses a gairebé tot el territori. Aquestes curses van donar pas a cercaviles més ordenades, com les que avui en dia es celebren.

Durant el llarg del temps la celebració ha patit moments, delicats que han fet canviar el seu rumb. El primer va ser durant la Guerra Civil Espanyola, la segona època fosca dels Tres Tombs arriba amb la industrialització cap als anys 50 i 60, els animals de peu rodó deixen de formar part del nostre dia a dia i els guarniments son apilats en golfes i molts dels carros cremats per aprofitar el ferro. Els Tres Tombs desapareixen a gairebé tot el nostre territori. No serà fins a principis dels anys 80 que es tornen a recuperar d’una manera progressiva.

Llavors la celebració passa de ser un dia festiu el 17 de gener a estendre’s en un calendari ampli de gener a maig, és en aquest moment on les celebracions perden la seva solemnitat i rituals. La festa agafa un caràcter festiu i folklòric, que no hauria de fer-nos perdre mai la consciència que nosaltres som els hereus d’un passat històric que ens afecta individualment i col·lectiva, aquesta història que ha estat escrita per les ferradures de les mules, els cavalls, les eugues i els ases, per les rodes dels carros, les diligències i les tartanes que han portat els pesos de tot i tothom des de la seva aparició.

El tercer moment fosc, arriba amb la pandèmia. És en aquest moment on neix la Coordinadora de Tres Tombs de la província de Tarragona, per començar a donar tombs un altre cop amb una festa més històrica, plena de rituals i amb una posta clara pel benestar dels animals de Peu Rodó

El futur dels Tres Tombs

Per viatjar al futur tornem per un moment al passat i anem a cercar la figura del traginer.

Els traginers van ser la connexió entre els productors i els consumidors, uns elements dinàmics tant en les economies de subsistència com en les expansions comercials i industrials.

Aquests són inseparables dels animals de tir i els camins que unien tots els racons del món. Podríem definir-los com una trilogia inherent, ja que, sense l’existència de l’un, l’altre no tindria sentit. Els tres es complementen de tal manera que ha esdevingut indispensables per a la societat i les persones, ja sigui perquè els beneficiava oferint i/o obtenint el servei que proporcionaven. La tracció de sang i la força dels cavalls, les mules i els rucs van ser l’eix de l’economia del país, els motors del progrés i desenvolupament d’aquí i de tot arreu.

La importància que adquireixen durant la història recau en les activitats que duien a terme. Entenem com aquestes els transports de mercaderies i persones que van ajudar a coordinar la producció i la distribució dels productes que s’extreien dels camps, les vinyes, les hortes o els boscos. I no només exercien l’ofici de traginer material sinó que també portaven amb ells notícies i llegendes des del pobles d’on procedien fins al que arribaven.

El futur dels Tres Tombs passa per una aposta contundent als orígens de la mateixa i un reconeixement a tots els oficis que durant el pas del temps han contribuït a explicar la nostra historia.
Avui els Tres Tombs han de ser el museu vivent i itinerant més important que existeix, mostren una forma de viure, un patrimoni valuós i incalculable i mantenint vius oficis, com el traginer, els ramblers, els carreters, els ferrers, els basters entre molts altres.

Les entitats organitzadores fan un gran esforç per conservera i recuperar, carros i guarniments per fer viatjar els espectadors d’aquesta celebració, en el carro del record i projectar-la cap al futur. Que passa per uns tres tombs de qualitat fidels al que són i representen avui, hem d’abandonar l’idea de la quantitat per buscar una celebració de qualitat fidel a tot el que representa avui en dia, i respectuosa amb els animals de peu rodó.

Tots i totes som traginers, avui no transportem mercaderies avui transportem: Història, cultura, tradició, patrimoni immaterial, patrimoni etnològic, transmissió de coneixements i oficis antics.

Arreu del territori hi ha moltes persones que dediquen temps i feina a mantenir viva aquesta tradició i recuperar el patrimoni i oficis antics. A tots ells gràcies per el vostre esforç i dedicació i per tenir viva la memòria del transports de passatgers i mercaderies del segle passat.

Ànims per seguir treballant i evolucionant cap uns tres tombs de qualitat i concretats en el benestar